Aprender a estudiar

Con sentido común y ciertas dotes de observación podemos colaborar en el desarrollo escolar de nuestros hijos.

Cada niño o cada niña es un mundo, porque tiene su personalidad y su propia manera de recibir la información. Por eso tener en cuenta su ritmo de atención y fatiga es la mejor forma de ayudarle a lograr buenos hábitos de estudio.
Todos los métodos de estudio no son iguales, por lo cual hay que observar y ayudar a encontrar el apropiado.
A los pequeños que asimilan la información al verla les puede ir bien un instrumento como Internet. En cambio, algunos funcionan mucho mejor leyendo o traduciendo a sus propias palabras lo leído. Unos aprenden con esquemas y otros lo entienden todo si lo escuchan. Pero hay algo común a todos los métodos: lo que no se comprende no se puede aprender.
Otra observación a tener en cuenta es que conviene que, al salir de la escuela, meriende y desconecte un rato, después que se ponga a estudiar, creando el hábito de hacerlo cada día. Si se le enseña a repasar periódicamente lo aprendido, no llegará a la evaluación angustiado.
Mientras se hace los deberes está bien estar a su lado, en casa, aunque se esté haciendo otra cosa. No se trata de darle ayuda directa sino apoyo moral. Debe saber que es su responsabilidad, no la nuestra; que su esfuerzo por comprender y aprender le va a ayudar más que nuestras explicaciones.
Es aconsejable hacer los deberen en un sítio fijo, donde pueda haber silencio y concentración. Para los que se dispersan facilmente, evitar elementos de distracción, como fotografías en las paredes… y mantener su mesa ordenada.
Es muy importante no abusar de las actividades extraescolares. Ha de aprender que los días de la semana que tiene una actividad extraescolar no dispondrá de tanto tiempo para estudiar y deberá adelantar trabajo el día anterior.
Vale la pena procurarse tiempo para estar con los hijos y buscar alternativas a la sucesión de academias y canguros. Valorar el tiempo que se tiene realmente.
No pocos problemas de los niños se deben al estrés; a veces los fines de semana son tan agotadores que los niños llegan al lunes inhabilitados a causa del cansancio.
Duli Miralles Alberola
Octubre 2007
Amb seny i aptituts d’observació podem col.laborar al desenvolupament escolar dels notres fills


I ara en valencià



Cada xiquet o cada xiqueta és un món, perquè té la seua personalitat i la seua pròpia manera de rebre la informació. Per això tindre en compte el seu ritme d'atenció i fatiga és la millor forma d'ajudar-li a aconseguir bons hàbits d'estudi.
Tots els mètodes d'estudi no són iguals, per la qual cosa cal observar i ajudar a trobar l'apropiat.
Als xicotets que assimilen la informació al veure els pot anar ben un instrument com a Internet. En canvi, alguns funcionen molt millor llegint o traduint a les seues pròpies paraules el llegit. Uns aprenen amb esquemes i altres ho entenen tot si ho escolten. Però hi ha quelcom comú a tots els mètodes: el que no es comprén no es pot aprendre.
Una altra observació a considerar és que convé que, a l'eixir de l'escola, berene i desconnecte una estona, després que es pose a estudiar, creant l'hàbit de fer-ho cada dia. Si se li ensenya a repassar periòdicament allò que s'ha aprés, no arribarà a l'avaluació angoixat.
Mentre fa els deures està bé estar al seu costat, a casa, encara que s'estiga fent una altra cosa. No es tracta de donar-li ajuda directa sinó suport moral. Ha de saber que és la seua responsabilitat, no la nostra; que el seu esforç per comprendre i aprendre li va a ajudar més que les nostres explicacions.
És aconsellable fer els deures en un lloc fix, on puga haver-hi silenci i concentració. Per a aquells que es dispersen fàcilment, evitar elements de distracció, com fotografies en les parets… i mantindre la seua taula endreçada.
És molt important no abusar de les activitats extraescolars. Ha d'aprendre que els dies de la setmana que té una activitat extraescolar no tindrà tant de temps per a estudiar i deurà avançar el treball el dia anterior.
Val la pena procurar-se temps per a estar amb els fills i buscar alternatives a la successió d'acadèmies i cangurs. Valorar el temps que es té realment.
No pocs problemes dels xiquets es deuen a l’estrés; a vegades els caps de setmana són tan esgotadors que els xiquets arriben al dilluns inhabilitats a causa del cansament.
Duli Miralles Alberola
Octubre 2007